“La mezzo va mantenir sempre sota control el personatge de Leonor. Té una poderosa i bellíssima veu, de gran projecció, que sap administrar per aconseguir resultats amb gran riquesa de matisos tant en la zona aguda com en el centre i els greus, a més d’exhibir una gran expressivitat dramàtica. Magnífic el seu ‘O mon Fernand’ i l’acoblament amb els components del triangle. Un gran debut liceista d’una de les noves estrelles del gènere.”
“Va sobresortir el treball vocal de Léonor de Margaine, de centre opulent, greus generosos i aguts nets i acerats. Una veu amb personalitat i registre de timbre de mallerenga que va seduir en la seva gran ària Ô mon Fernand va triomfar en els seus dos grans duos amb el tenor.”
La Vanguardia
“El debut liceista de la mezzosoprano francesa Clémentine Margaine no podia ser millor. És una cantant exquisida, amb una veu preciosa i un estil belcantista molt acurat, amb un control del cant legato i les intensitats magnífics, alhora que mostra un registre molt homogeni, amb aguts ferms, un centre generós i una zona greu consistent i sempre audible. El volum sonor és d’aquells que agraden o no sé si dir agradaven, al públic liceista i la projecció és extraordinària, omplint la immensa sala del Liceu sense ferir i aclaparar. Va fixar en tres o quatre ocasions, fet que va enlletgir una mica la boníssima impressió, però en cap cas em va semblar greu perquè la sorpresa va ser tan gran i excitant que tres notes fixades resulten intranscendents. Bravo és poc, bravíssima.”
In Fernem Land
“Indeed, the best thing about the Liceu’s revival is the French mezzo Clémentine Margaine.
Margaine does justice to the role with her subtle and refined style. Margaine’s voice is powerful and her diction impeccable. Her aria, “O mon Fernand, tous les biens de la terre,” was spectacular and its cabaletta “Mon arrêt descend du ciel” truly climatic without resorting to the usual excesses.”